veure; de que Boca de Far fonch molt content, pensant que ho hauia fet per cobrir les lagremes, e que de dolor nol podia mirar. E axi passaren auant fins a la sua tenda, la qual era dels paraments de Laquesis, los quals a Curial hauia donats. Mes com Curial vees la tenda de Boca de Far, dix entre si mateix: certes ara coue que yo sia caualler, e yo veure la Guelfa ab qual de abdosos romandra. Tantost ells ixen de les tendes e muntats en forts caualls entran en lo camp. Lo Marques no cura de cirimonies degunes, ans los feu metre uns de una part, altres daltra, segons los hauien partit lo sol, e donaren los les llances, manant los de part del Marques que degu nos mogues fins que lo trompeta sonas; e axi tot hom isque del camp, e no romangueren sino los huyt cauallers solament.
44.
OCA de Far saparta un poch dels seus, e signa Curial ques apartas un poch dels altres; perque Curial en guisa de apartarse strengue la lança, e donant dels sperons, cridant, Sant Jordi, corre contra Boca de Far. Boca de Far semblantment corre contra ell, e donen se tan grans colps de les lances, quels escuts no foren tan forts que no fossen traspassats de la altre part. Mas los cauallers, qui eren forts e molt valents, romperen les lances, mas de les selles nos mudaren, ans tantost encesos de rabiosa ira, metent mans per les spases se comencen a ferir tan poderosament, que tot hom conegue que no sauien
