profertes fetes per ell a ells e per ells a ell, e donats alguns joyells a ells per Curial, ell sentorna e ells continuaren son cami.
47.
AUIA en aquest temps en Arago un Rey molt noble e molt valeros en estrem, appellat Don Pedro, caualler molt rebust, fort e valent, lo qual mentre visque feu de son cors en batalles moltes coses dignes de recordable veneracio, axi contra Sarrayns com altres gents. E com sabe que los tres cauallers seus venien de la batalla que hauien feta e fossen prop Barchinona, volent mostrar la magnanimidat sua, hauent tres fills, lo maior dels quals ere appellat Don Alfonso, e aquest mori abans que son pare, laltre hauia nom Don Jayme, laltre Don Frederich, feu los exir a rebre e honrar los cauallers en companyia de molta gent notable. E com foren muntats al reyal palau, ell los acolli ab molt gran alegria, els feu tanta festa com si fossen Reys, car aquest Rey tenia en tanta stima los bons cauallers que aço era una gran marauella, e per ço los cauallers, senyaladament los bons, tots se sforçauan a esser bons, en tant que en son temps pochs cauallers hauia en son Regne que cascu no treballas en fets darmes fins a morir. E axi lo Rey partia ab ells els donaua grandament, axi que feu seure los tres cauallers ab ell a sopar, e feu seruir de mestre dostal linfant Don Alfonso. Los altres dos fills Don Jayme e Don Frederich stigueren als caps de la taula ab sengles torxes en les
