Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/144

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
124
Curial y Guelfa.

signe de Leo, dessus dell es lo signe de Aries, e regna en lo signe de Scurpi. Es de sua natura calt e sech, e es de color roia e resplandent e ha un poch de negror. Tempra Jouis e Venus la sua malicia, los seus efectes son calts, e de sua natura produeix luxuria, encara quel signe de Leo a açol conforta, e segons Macrobi la proppia (2) color es de foch, e la sua natura tota es enemigable e superba. E axi Curial en aquest segon libre, qui comença en lo vinten any de la sua edat e acaba en vint e un, fonch un poch soberbios, car a aquest vici lo conuida Mars. Con anuides pusca esser, per cortes e humil que lo joue darmes sia, que usant la guerra e les batalles, lo leo qui a Dante (3) se mostra en linfern en lo primer capitol de son libre, ab la testa alta aparega e campaneo no li tenga companyia. E axi hom del mon nos marauell si Curial, contra la sua propria calitat, deuendra un poch superbios, car lofici que vol usar ho requer e demana; es ver que en moltes e en les mes coses serua honesta temperancia, segons porets veure en la ordinacio del libre.

2. EN aquest libre se fa mencio de cauallers errants, jatsia que es mal dit errants, car deu hom dir caminants. Erre, es vocable frances e vol dir cami, e errar vol dir caminar. Empero yo vull seguir la manera daquells cathalans qui trasladaren los libres de Tristany e de Lançalot, e tornaren los de lengua francesa en lengua cathalana, e tots temps digueren