Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/144

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
124
Curial y Guelfa.

signe de Leo, dessus dell es lo signe de Aries, e regna en lo signe de Scurpi. Es de sua natura calt e sech, e es de color roia e resplandent e ha un poch de negror. Tempra Jouis e Venus la sua malicia, los seus efectes son calts, e de sua natura produeix luxuria, encara quel signe de Leo a açol conforta, e segons Macrobi la proppia (2) color es de foch, e la sua natura tota es enemigable e superba. E axi Curial en aquest segon libre, qui comença en lo vinten any de la sua edat e acaba en vint e un, fonch un poch soberbios, car a aquest vici lo conuida Mars. Con anuides pusca esser, per cortes e humil que lo joue darmes sia, que usant la guerra e les batalles, lo leo qui a Dante (3) se mostra en linfern en lo primer capitol de son libre, ab la testa alta aparega e campaneo no li tenga companyia. E axi hom del mon nos marauell si Curial, contra la sua propria calitat, deuendra un poch superbios, car lofici que vol usar ho requer e demana; es ver que en moltes e en les mes coses serua honesta temperancia, segons porets veure en la ordinacio del libre.

2.

E

N aquest libre se fa mencio de cauallers errants, jatsia que es mal dit errants, car deu hom dir caminants. Erre, es vocable frances e vol dir cami, e errar vol dir caminar. Empero yo vull seguir la manera daquells cathalans qui trasladaren los libres de Tristany e de Lançalot, e tornaren los de lengua francesa en lengua cathalana, e tots temps digueren