cauallers errants, car aquest vocable errants, que vol dir caminants, nulls temps lo volgueren mudar, ans lo lexaren axi; no se la raho perque, e axi dire yo errar per caminar, seguint la costuma dels antichs, jatsia que parlare impropri e sere algun poch digne de reprensio.
3.
EXATS hauia Curial los cauallers cathalans en lo cami e ell era ja tornat a la sua posada, com sabe que tots jorns venien noues de diuerses parts, deles marauelles quels cauallers errants feyen en moltes encontrades, e tenies molt per enuergonyit com ja no ere partit. E dix a Melchior:—Pare meu, ja oyts les marauelles que de aquests cauallers se conten tots dies, perque yom tench a gran carrech lo aturar aci sens fer cosa alguna, car per ventura en tota ma vida no haure auinentesa de exercitar lo cors en tan nobles fets ne ab tanta diuersitat de cauallers com ara. Perqueus clam merce que veiats a la senyora e li supliquets de ma part quem vulla ço que yo faça en aquest cas, car de vergonya no gosare exir de casa. Melchior ana ala Guelfa e explicali ço que Curial li hauia dit; perque la Guelfa, venint li a memoria lo fet de Laquesis, lo qual ella molt be sabia, ences se tota de rabiosa ira, e tota torbada, com persona ala qual fall juyhi, respos:—Digauli que com anaua a Laquesis nom demanaua consell, e axi nol me deman ara, ans faça ço que voldra, que yo nom cur gayre de sos fets. Lo prom estech tot en-
