vosaltres fayets als cauallers errants, e la cruel e desrahonable costuma que hauiets començada, la qual encara que yo a temps no fos passat, no podia durar longament. Lo meu nom vos a present no podets saber per mon grat, neus veig en punt que per força lom fessets dir. Perqueus prech que amets vostra vida mes que no fets, car sino a mi sera forçat contra mon voler pendre de vos lo partit que de mi voldriets hauer.—Lo caualler qui oy parlar Curial en aquesta manera, miral e temel, empero per tota la temor no estech que no mogues contra ell, e donali grans colps tant com pogue per lescut, del qual Curial se cobria marauellosament e si dix entre si matex que lo caualler era de gran esfors, mas que lo cors no responia al seu valeros cor. Perque veent los colps no esser tals que molt li poguessen noure, axi com aquells qui exien de braç ja flach e molt cansat e aflaquien continuament, encara se sostingue de ferirlo, de que laltre caualler ere molt torbat. Eren encara marauellats tots los qui mirauen la batalla e no podien pensar la causa per la qual Curial lexaua de combatre. Empero com molt hagues durat e lo caualler no pogues pus, contret per lo cançament feu se arrere e ferma lo seu escut en terra e lleuas la ventalla del elm per cobrar ale e refrescar algun poch. En tot aço Curial nos mogue ans staua segur tota via, quant Larta se feu auant e dix a Curial:—Caualler sots encantat o que es ço que fets; no conexets que aquell caualler no cessa combatreus de
