tot son poder e si pot vos menara a ultrança? E si nous fa dol vostra vida al menys haiats pietat daquesta donzella e de mi, a les quals si la crueltat daquell caualler pot tant queus pusca vençre, ço que Deus no vulla, conuendra pendre amargosa mort o viure dolorosament en longa seruitut. E yo no fuy a vos comanada per aço, ne vos axi ho prometes com prengues carrech de conduir me segura de tota aduersitat per tot vostre poder, e yo no veig que ara vos metats vostre poder en defendre a vos ne a mi, e axi prech vos queus despertets, e haiats a memoria aquella senyora quem comana a vos. Curial ris dins lelm e dix per trufa;—Donzella, tornats en nom de Deu en vostre loch que al menys duna cosa podets esser segura, que encara que siats presa nous mataran. De la mia vida no curets, car yo no pusch viure pus de ço que Deus ha ordonat e vos podets pensar que yo no pusch fer pus, sino ja ho haguera mostrat. Larta creent que Curial no podia nus, estech ab gran pahor, empero calla esperant la fi daquest fet. E mentre axi stauen vets venir dos scuders en sengles bons rocins e un baylet que menaua un bon cauall per les regnes e les armes de un caualler trossades sobre la sella, e com foren venguts, saludada tota la companyia, veren lo caualler qui era son senyor a peu ab la spasa en la ma, e son germa jaure a la terra mort, de que ells hagueren dolor molt gran e si començaren a fer molt gran dol. No triga gayre que un hom vench en camisa e a peu e com fonch alla on la
