menar a fi? Car segons que yo veig encara que yo no us do colp despasa, vos mateix vos vençrets abans que la nit no sie venguda, e si cas sera que la nit nos sobre presa, pensats que la plaça no romandra en vos, ans vos certifich que al mayor vostre dan, tan mala costuma cessara.
8.
O caualler respos:—Ara, caualler, digats me vostre nom per tal condicio que yo apres faça tot ço que manarets. Curial li dix:—Lo meu nom no podets saber vos ne altri al present, e axi proueyts a vostra vida e farets seny mentre hi sots a temps e fets de la necessitat virtut. Lo caualler, duna part volia morir veent son frare mort dauant si; daltre part se veya lo pus enuergonyit caualler del mon, per raho com veya aquell caualler hauerlo vençut sens ferirlo, e ço que era pus fort, que veya que lo combatre no li profitaua res, no sabia quiyn partit se prengues. Perque lo varuesor, qui era bell e molt saui caualler, sen ana a Curial e li dix:—E caualler per Deu merce, e no vullats que aquest caualler qui açi es, apres del dan que per la follia dell e de son germa li es vengut, diga tan vil mot com aquell qui vos li demanats, e axi vets maci yom ret a uos per ell, e no si faça a present pus sobre aquest cas. E tantost sen ana al altre el prega que tornas laspasa en lo foure e no combates pus, e lo caualler ho feu tantost; e presos los cauallers a la sua casa los mena, e entrats en sengles cambres los feu desarmar e dona-
