menar a fi? Car segons que yo veig encara que yo no us do colp despasa, vos mateix vos vençrets abans que la nit no sie venguda, e si cas sera que la nit nos sobre presa, pensats que la plaça no romandra en vos, ans vos certifich que al mayor vostre dan, tan mala costuma cessara.
8. LO caualler respos:—Ara, caualler, digats me vostre nom per tal condicio que yo apres faça tot ço que manarets. Curial li dix:—Lo meu nom no podets saber vos ne altri al present, e axi proueyts a vostra vida e farets seny mentre hi sots a temps e fets de la necessitat virtut. Lo caualler, duna part volia morir veent son frare mort dauant si; daltre part se veya lo pus enuergonyit caualler del mon, per raho com veya aquell caualler hauerlo vençut sens ferirlo, e ço que era pus fort, que veya que lo combatre no li profitaua res, no sabia quiyn partit se prengues. Perque lo varuesor, qui era bell e molt saui caualler, sen ana a Curial e li dix:—E caualler per Deu merce, e no vullats que aquest caualler qui açi es, apres del dan que per la follia dell e de son germa li es vengut, diga tan vil mot com aquell qui vos li demanats, e axi vets maci yom ret a uos per ell, e no si faça a present pus sobre aquest cas. E tantost sen ana al altre el prega que tornas laspasa en lo foure e no combates pus, e lo caualler ho feu tantost; e presos los cauallers a la sua casa los mena, e entrats en sengles cambres los feu desarmar e dona-
