dur cor hi fora venguda. La Priora dix:—Callau, que les dones no han per usança assallir camins ne apresonar cauallers.—Ver es, dix laltre monja, e yo nom se ell sis te per segur o per presoner aci on vos lo tenits en vostre poder, mas son certa que be axi o millor li sabriets traure lo coto del jupo com caualler errant qui vage al torneig; de que la Priora ris molt e sis feren totes. Curial semblantment reya, mas certes Festa cuydaua morir de malenconia, e si demana a la Priora qui era aquella monja que axi parlaua. La Priora respos:—Johanina de Borbo. Festa que oy lo seu nom, se gira vers ella e feuli molt gran reuerencia. Mas Johanina dix:—Donzella, nous cal afalagar, car yom pens que no traurets lo caualler del monastir aquesta volta, e si Deus vos fa gracia que james lo cobrets, guardats vos be de tornarlo en monastir de dones. Totes les monges feyen tanta festa a Curial e a Festa e ab tanta alegria reyen que aço era una gran marauella, mas com Festa sapercebes de la trufa, volent axi mateix trufar ab les altres qui la moteiauen, dix:—Ara en nom de Deu sia vostre lo caualler, e yous en quite tota ma part, car en ma fe yous jur que noy haurie estat longament queus faria mal goig.—E com en tal punt lauets mes? respongueren elles.—Yo nol he mes en degun punt, dix Festa, empero yous veig de tal pel, que encara esta nit jugariets a punyades qual de vosaltres lauria. Ladonchs una vella, si be sestaua un poch apartada, dix:—Amiga, per ço y estats vos, be que partirets la
