brega tolent la ocasio, e yo no se de quiyn pel nos vets, mas yo veig a vos de tal que nol perdrets de vista sin sots creguda. Duraren les noues per gran peça, e la donchs una senyora joue e molt gentil, la qual Gileta de Berri hauia nom, e la qual encara no hauia parlat, acostantse a Festa dix:—Ma sor, no curem de burles, yous conuide a dormir ab mi aquesta nit. Respos Johanina:—¿E nous valdria mes conuidar lo caualler? Respos Gileta:—No, que nom valdria res, sia en nom de Deu, de la Priora, que yo conech que non faria part a degu, mas al menys en aquesta nom metra contrast. Festa ho otorga. Ladonchs la Priora donant fi als jochs, se lleua dempeus e si feren totes les altres. E la Priora dix:—Senyor caualler, en ma fe nom recort que tant plaer haguessem en aquest monastir des que yo hi som, com hauem haut per causa vostra e daquesta donzella; beneyt siats vos de Deu qui a temps sots passat. E axius prech per aquell be e per aquella honor que en vos es, quens digats vostre nom, per ço que puscam demanar e saber com vos haura pres en lo torneig. Respos Curial:—Senyora, yous promet lealment que si a mi fos atorgada licencia de dir lo meu nom a persona del mon, yol diria molt volenterosament a vos.—Almenys, dix Labadessa, yous prech de part de la senyora que mes amats en aquest mon, que vos me digats quiyn escut portarets en aquest torneig. Respos Curial:—Un escut negre.—En nom de Deu, dix la Priora, molts escuts negres hi haura,
