abit meu e siats monja açi en aquest monastir, e yo iremen ab lo caualler e veure aquests cauallers errants com tracten donzelles per cami. Respos Festa:—¿E per ventura com yo mi acordas, la priora no ho consentiria? Respos Johanina:—Daxo langanarem molt be, car yo fare que diran que son malalta e vos starets tots temps al llit prenent exarops e purgues, e mostrant que hauets mal de hulls no exirets de la cambra ne consentirets queus sia messa lum e axis pora fer fort be, e com sesdeuengues que ho sapia, pur ja sera fet al menys sera passat lo torneig e sere venguda. Rieren totes molt e digueren per cert trufant fos feta.—Vos bens trufa, dix Johanina, aquesta donzella que va per lo mon mirant totes les belles coses e a nos basta saber les per relacio. Molt sesforçaren aquella nit de festeiar Festa, e fet en terra un llit molt gran totes vestides jagueren ensems, en manera que no si dormi ans tota la nit en trufes e plaers totalment traspassaren.
15.
ENGUT lo mati totes se lleuaren e sis feu e armat munta a cauall e pres comiat de Curial, pres comiat de totes. Muntada Festa en lo palafre, dix Johanina:—Digats, donzella, ¿e nom complaurets dels prechs queus fiu? Respos Festa:—Senyora, jaus respongui que si faria si era en ma man de fer ho, mas abans ho hauriets a acabar ab lo caualler.—Ara via, dix Matta, almenys estant aci sots segura que nous pendran per les treces; e axi rient sen partiren. E anaren tota aquella mati-
