17.
ONZELLA, nous venga en enuig sperar lo caualler, car per ma fe us jur que per ventura en la present jornada no caualca millor caualler ne pus valent per aquest realme, e yo son cert que desque laurets vist vos plaura be la sua companyia. E encara que aquest caualler quius condueix sia bo, nous deu desplaure hauer lo millor si fer se pot, car en ma fe torn a jurar que dels cauallers que yo conech fins aci, aquest es lo millor e pus valent. Be pensaua lo haraut que aquestes noues plaguessen a Festa e per ço sesforçaua dirne be tant com podia, mas ella cuydaua esclatar e ab los ulls plens de lagrimes se lexa caure del palafre, e fica los genolls dauant Curial e pregal molt, el requiri de part daquella senyora que a ell la hauia recomanada que no la retengues pus en aquell loch, ne speras lo caualler. Curial torbat com oy nomenar la senyora, no sabia que elegir, e com en aço stigues lo haraut crida un gran crit:—Vets aci lo caualler. Perque Curial tantost pres lescut e la lança e mana que Festa fos muntada a cauall e axi fonch fet; perque lo haraut sen va a son senyor e li comta com lo caualler lo hauia sperat e nulls temps hauia mudat lo peu de aquell loch on lauia aconseguit, aiustant aço que aquella era la pus bella donzella que james hagues vista. Dix ladonchs lo caualler:—Donar la ma en pau o voldra la defendre per batalla? Respos lo haraut:—Yom pens que defendre la voldra, car sino ho entengues a fer haguera tengut son cami, mas quant veig queus ha sperat nom par queus tema
