mas en aquell cas que yo fuy junt ab vos per ferir, ell alça lo cap en manera que yo contra mon grat feri alla on no haguera volgut, e per ventura lo cauall fonch causa de vostra salut e porta la pena del oltrage que vos me demanats. Empero segons vostres paraules sonen, vos volets venjar vostre cauall e fer batalla contra mi fins a ultrança; açi es lo meu cauall, e puys que vos entenets que lo un de nos deu morir açi, al altre assats li bastara un cauall, car o no haurets obs cauall o us en menarets aquest quius portara fins quen haurets millor. Lo caualler anuides lo lexa acabar de parlar, ans ab lescut al braç e la spasa en la ma corre contra Curial e fer lo en lescut molt poderosament. Curial axi mateix fer laltre ab la maior força que pot, e doblant los colps, virats cantells de scuts caure per cada part, exir foch dels elms ferits de les spases; menen les mans los cauallers spessament e cascu se traballa en conquistar laltre. E si tot cascu cuydaua esser bo e valent, trobat hauia quil tendria a noues una stona, entant que ells daquell assalt combateren de tota lur força e sens manera, car no curauan daltra cosa sino de donar grans colps, e dura tant aquest primer assalt que cascu haguera reposat volenterosament si laltre li donas loch, mas la vergonya els retenia els feya ferir contra lur volentat. Ja los scuts eren tals que si la batalla mes auant duras poch los pogueren aprofitar e los asberchs tots romputs hauien perdudes moltes malles, e ells ja nafrats dalgunes petites plagues, empero tots temps
