Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/184

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
164
Curial y Guelfa.

yo apresent vos he per quiti, mas si per ventura altre jorn vos encontre, o vos me donarets la donzella o la mort, e si aquestes senyores açi no fossen vengudes lo fet fora en altra punt. Curial ja fumos replica e dix:—Caualler, yo exire de la mia usança de parlar, e dire ço que no voldria nes pertany dir a caualler, mas vostre gran ultrage me força que diga ço que de bon grat callaria si vostra descortesia nom sobras. Yous haguera pogut ja traure daquest mon si yo hagues volgut, e prech vos si amats vostra vida, queus tragats del cap aquesta follia, car yo nous he trobat tan aspre ne tan forts, que preue molt vostres menaçes ne vos. E axi guarits e despuys porets menaçar, e per ço quem puscats seguir e conexer on que yo sia, sapiats que he nom Curial, e per tot aquest cami e despuys en lo torneig, aportare un escut negre ab un falco encapellat, e axim porets conexer. E si per ventura en aquest cami ne en lo torneig nons encontram, en la cort del Rey me trobarets si sere viu, e lices trobarets pera vos e a mi, e yo queus seguire de bon grat, e si tal caualler sots com esser cuydats, les paraules que hauets dites ne les que hauets oydes, nous deuran oblidar. E girant se a la Priora e a les monges pres son comiat, e elles labraçaren e li feren molt gran festa e axi mateix a la sua donzella, e muntats a cauall sen anaren e caminaren tant que vengueren a la casa de un caualler ja en dies e molt prom, e descaualcant foren reebuts molt honorablement e ben seruits, e aqui