Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
XV
OBSERVACIONS PRELIMINARS

clar altre conjetura, sino que la degué compondre en edat mes que madura [1]. Respecte de la época, he de dir, que á pesar de certs arcaismes y d' un llenguatje que pareix á voltes mes afectat que 'l de Tirant, no la crech molt apartada de aquella en que 's va escriure aquesta obra [2]. Les consemblances de fets y episodis que 's troben en una y altre novela no bastan pera afirmar llur recíproca imitació, sinó que son filles d' un mateix ambent literari. Jo crech que s' escrigueren ab perfecta independencia una d' altre y sense conexerse mutuament. No son tampoch prou definides ni segures, les conjetures basades en la llengua. Les indecisions y cambis d' estil son los mateixos. En abdues en mitj d' artificiosa fraseología, deguda á la imitació italiana y renaxent, y entre afectats dialechs, se sent bategar ferma y vigorosa la llengua popular, si be en aquest punt lo Tirant li du aventatje. Es á dir, lo autor vacila sempre entre la influencia retórica y la vulgar.

 Casi nos queda intacte lo judici de la novela, quan ja hem de posar punt an aquestes breus consideracions. No podent, donchs, entrar en son examen, nos contentarem avuy ab dir que es una obra de transició, plena per una banda del esperit de la Edat Mitjana, y per altra del Renaxement, una singular barreja de goticisme y clasicisme que recorda la de la arquitectura plateresca. Estich segur que de la lectura d' aquest llibre ben pagat ne quedará l' aymant de les nostres lletres, per la elegancia y puresa de sa llengua, de tirat ben catalanesch,

  1. «E si nom retengués la recordança que son stat jove é moltes vegades he errats los camins» (p. 339).—«e si yo les hagués (les muses) en la mia tendra edat servides» (p. 330).
  2. Dos alusions hi ha en la novela, qui comproben que no pot esser molt posterior á la meytat del segle xv; lo recort de Johan Lemengre, qu' es lo famós marescal de França, Joan II le Meingre, anomenat Bocicaut, que morí en 1421, y lo nom de Partenope que 's dona á Nápols lo qual indica qu' era recent sa conquesta per Alfons V d' Aragó, fet que tingué lloch en 1443.