Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/18

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.
XIV
CURIAL Y GUELFA

ten los primers llorers en los torneigs de França y de Italia, son aragonesos ó catalans y porten noms gloriosos en la historia patria; Dalmau d' Oluge, Pons d' Orcau, Aznar de Atrosillo, Galcerán de Mediona, Pere de Muntcada, Ramon Folch de Cardona, etc; lo torneig de Melu sembla un recort del famós palench de Bordeus; lo rey Pere 'l Gran que allí combat en persona, es lo qui venç sempre, lo qui s' en porta la admiració de tots. En una paraula, lo Curial es una glorificació, nova en los anals de la literatura de ficció mitj-eval, del esperit cavalleresch y nacional de la historia catalana, representat per lo rey Pere, sa principal y mes poética encarnació.
 Essent tan patriótica y tan nostrada la novela, penso que son anónim autor degué de esser catalá. Los noms no extrangers dels que hi figuren, son casi be tots catalans, no valencians [1]. La escasa toponomástica de la terra es catalana; Barchinona, La Roca, Solsona. Al parlar dels pares del héroe la novela comença dient: Fonch ja ha lonch temps segons jo he legit en Cathalunya un gentil hom... Tant si se posa una coma abans ó després de Catalunya, resulta ó que lo autor llegí la suposada historia en Catalunya ó que de Catalunya fou fill lo pare de Curial. Les continuades alusions á la llengua catalana son una proba més de lo que diem [2]. Un valenciá per res del mon en lo quinzen segle haguera batejada á sa llengua ab lo nom de catalana.

 De la personalitat del autor no se 'n pot traure en

  1. Al parlar de Galcerán de Mediona se dona aquest significatiu detall: daquell linatge de Mediona son exits tots los de la casa de Pallars (p. 448)
  2. «Yo vull seguir, diu, la manera daquells cathalans qui trasladaren los llibres de Tristany e de Lancelot... en llengua catalana (p. 124)». Y en altre passatje observa que les piques, en comun lenguatje cathalá son dites garces (p. 334). La llengua no presenta valencianismes y te mes tendencia per las formes en a que en e.