Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
XIII
OBSERVACIONS PRELIMINARS

autor ab certa malicia mofeta, s' excusa ab que es un somni lo que va á referir. Y com sentint l' avís sabut del Dant, semp e á quel ver ch' á faccia de menzogna etc. (p. 384) exclama: la mia ploma vergonyosa torna roia.. car parla sens testimoni e alguns noy donarán fe (p. 383). Curial com heroe cavalleresch, es un cas esporadich, que sols s' assembla al Amadis y als demés de la familia dels cavallers errants, en lo poder exagerat de la seva espasa, mes aquí may protegexen fades, conjurs, ni encisaments. Es esclau com tots los mortals de la vida prosayca, ab totes les seves necessitats, y no s' arrisca á cap viatje si no va ben provehit de diners e de letres de cambi (p. 457) [1].
 Aquesta set de veritat nos proporciona lo plaer de tenir en nostra literatura una novela, que ne podriam dir patriótica ó catalanista, ahont s' hi reflecta la ombra gegantina de la figura mes poética y cavalleresca de la nostra historia. Cap altre llibre de cavalleries espanyol se pot enjoyar ab una nota tan característica. Lo nostre fuig de la atmósfera de cosmopolitisme fals y fantástich en que viuen les obres cavalleresques, en que no s' fixa jamay la época dels acontexements, ni la localitat geográfica; en que no s' hi veu mes que l' Orient com á lloch comú geográfich y la guerra contra 'ls turchs, com á lloch comú histórich.

 Si Curial no es catalá, viu en intim contacte ab catalans, y los cavallers mes valerosos, los que se 'n por-

  1. Pera preparar sa fugida de Tuniç li fan axi mateix de mitjancers mercaders catalans, (p. 438 y 450). Lo Tirant no s'escapa tampoch d'aquest ambent mercantívol. Lo Marqués de Luçana se embarca en una galiota desfressat de mercader (t. IV, p. 31); Ypolit s'allotja en la posada d'un mercader (III, p. 170). Tirant dona carrech que 's noliegen naus en Mallorques, qui en aquells temps era cap de mercaderia (IV, 141), ¿Mes perqué ha de extranyarnos que 'ls nostres cavallers errants tinguessen tractes ab mercaders, quan fins per introduhirse á Barcelona, á principis del s. IV los apóstols africans Sant Feliu y Sant Culgat, ho feren en concepte de tals?