Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/192

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
172
Curial y Guelfa.

la sua deuisa, en la qual hauia unes letres dients: no puges tant que ten endenys, net baxes tant que valles menys.

27.

A

Curial desplayen molt aquests scandols, empero ell be hauia plaer de prouar lo cors, mas volguera ques fes sens mort e sens ofensa de Deu, e axi anaua fort trist. Empero la fortuna encara no era contenta e cascun jorn li cercaue coses noues on infortunis trobas, perque axi com del monastir fonch partit en lo qual alguns jorns hauia reposat, no hach gayre anat nes era molt dell lunyat que encontra un nan, lo qual com los vees dix:—Caualler, prech vos que us sperets un poch fins que yo hage parlat ab vos. Curial sespera e dix:—Amich, digues ço que dir vols que yot sperare e escoltare de bon grat tant com a tu vindra en plaer. Lo nan dix:—Senyor caualler, prech vos quem digats si partits daquest monastir qui esta aqui prop. Respos Curial:—Si fa; alla son stat alguns dies. Dix lo nan:—E hauia hi altre caualler menys de vos?—Si hauia, dix Curial. Ladonchs lo nan dix:—Senyor caualler, dirvos he per que ho dich: yo son enuiat per dos cauallers qui van cercant un caualler qui dien que ha mort lo senyor de Monbru, ara pochs dies ha, e son cert que sil encontren ell es mort certament, e voldria que algu lauisas daquest fet en manera que ell nos vees en aquest perill tant gran. Respos Curial:—E qui son los cauallers quit trameten?—Lo un ha