Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/194

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
174
Curial y Guelfa.

ço que hauets fet e hauent oyt ço que yous he dit, anar per aquest cami? Curial respos:—Encara huy no he vist altre cami sino aquest, e nol pusch lexar fins que tropia altre.—Vos vosen penedirets, dix lo nan, quant nous valdra res. E ferint de los sperons cuyta per los cauallers. No hach gayre anat quell los encontre, els dix tot ço que li hauia sdeuengut, axi del primer parlament del caualler com de la anada del monastir, de la mort del senyor de Monbru, lo qual era stat mort a gran colpa sua per un caualler, lo qual venia alli prop, e com li hauia parlat altra vagada e no hauia volgut mudar lo cami per be que ell loy hagues consellat, dientli com lo cercauen aquells dos cauallers.

28.

L

OS cauallers ladonchs saturaren en lo cami, e dix lo germa del mort:—Senyor oncle, yous prech que vos no metats ma en lo caualler, car yol combatre e venjare mon germa, car si abdosos lo combatiam, fariem molt gran vilania e a gran vilania nos serie tengut. Loncle respos que era content, perque Carles de Monbru saparella pera la batalla, e trameteren lo nan al caualler que saparellas a la batalla fins a ultrança. Curial pres la lança e lescut e feu be strenyer lo cauall, e tench son cami a petit pas tot suau. Los dos cauallers venien tan corrents que nols era vijares que james fossen a temps a fer son dan. Perque axi com foren junts ab lo caualler, Carles de Monbru dix:—Caualler, tu has mort mon germa ma-