daltre part son tan alts de cor que cascu cuyda valer un Rey, e vos veurets que axi ho mostraran lo dia del torneig. Curial hach gran plaer de aquestes noues e dix:—Ara veurem lergull dels bretons e dels angleses a que vindra, que creen que altres cauallers no hage al mon. Dix lo haraut:—E dels normants queus en parria? Yous promet que aquests quatre tenen recapte pera altres quatre, los millors dells.
30.
RAN fonch lo plaer que Curial hach en parlar ab lo haraut, e dixli:—Bon Panser, yous prech que vos no digats lo meu nom a ells ne a altre, car yo no vull esser conegut aquesta vegada. Ladonchs lo haraut mira la donzella en la cara, e viu la tan bella que li fonch vijares que non hagues vista tal james, e dix:—Senyor, bella donzella tenits. Dix ella:—Nom se si li son bella, mas yo crech que li sia assats enujosa, e sere mes si la companyia gayre dura. Lo haraut ris molt daquestes paraules e, pres comiat, volguessen partir, mas Curial lo prega quel recomanas als cauallers. E tantost lo haraut sen ana, e dix a sos maestres com lo caualler se recomanaua molt a ells. E ells lo interrogaren sil conexia, respos que hoch, empero que lo seu nom no podia dir per que loy hauia defes, mes que fossen certs que aquest era un dels pus nobles e pus valents cauallers del mon e pus cortes, e que be ho veurien per temps, e ha feta bona companyia ja a cauallers de vostre Regne eus vol gran be a tots. De que los cauallers
