zella e pora esser que la haurets, o per ventura voldriets hauer callat, que axi van los fets del mon; mas si us vendra en plaer, yo ire a veure lo caualler e parlare ab ell e pora esser que sabrets alguna cosa de son estat. Perque tantost sen ana, e com Curial viu lo haraut, coneguel per ço quel hauia ja vist altre vegada en companyia de Jacob de Cleues, e semblantment lo haraut conegue a Curial. Perque lo haraut tantost com lo viu, ana enuers ell, e feuli molt gran reverencia, la qual los cauallers veren per entrels arbres, e dix Curial:—Bon Panser, vos siats lo ben vengut. Senyor, dix ell:—E vos lo ben trobat, car per ma fe yo he mes plaer de hauer trobat a vos que a caualler qui vuy sia en lo segle. Ladonchs Curial li dix:—On anats? Respos lo haraut:—Yo vaig ab quatre cauallers Darago, qui van al torneig e no son stats james en aquesta terra, perque yols conduesch per aquelles encontrades que pus forts e pus aspres auentures degen trobar, e axi hauem cavalcat fins açi, e siats cert que tro la present jornada han fets tals coses de lurs persones, que si axis mantenen, daçi auant ells tornaran ab gran honor en son pays. Respos Curial:—E tots temps caualquen en sems? Hoc, dix lo haraut: car lo Rey, lur senyor, los ho ha manat, e que per ventura del mon nos partescan sino per nafres o malaltia, e axi van totora ensems, e sapiats que yo no crech que al torneig vagen millors quatre cauallers. Car ells son forts de les persones e molt valerosos e de gran treball, e
Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/200
Aparença