poria albergar, e fonch li respost que hoch; e tantost descaualca, e Bon Panser conexent lo, ana a ell e li demana de noues, e lin dix gran colp. Perque Bon Panser torna e dix als cauallers:—Senyors, açi es Bonte, haraut del Comte de Foix qui ve de Melu, eus contara gran colp de noues si les voldrets oyr. Curial calla, mas los altres li digueren:—Ea caualler, manats si volets que entre, que per nosaltres no stara. Curial respos que entras en nom de Deu. E tantost lo haraut entra e saluda tota la companyia e ells li tornaren les saluts. Lo haraut dix:—Senyors, yous suplich quem vullats dir si sabets algunes noues dun caualler qui aporta un scut negre e una donzelle en sa companyia? Respos Curial:—Molts cauallers aportan scuts negres e donzelles en lur conduyt e axi not sabrem dir qual daquells cerques. Lo haraut replica:—Yo cerch un caualler, que pochs dies ha vence vuyt cauallers e tolgue la mala costuma dalbines, per queus suplich que si res ne sabets que me vullats dir, car yo li comtare unes noues que li plauran molt.—Yo ara not poria res dir del caualler, mas pens que sera al torneig, e quil poras trobar auiat, be quel pusques conexer; empero cas quel tropiam digues si vols que li digam alguna cosa, car nosaltres ho farem de bon grat certament.
35.
O haraut respos:—Senyors, veritat es que yo vaig cercant un caualler, lo qual es vuy per fama e crech que per obra, lo millor caualler del mon
