Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/208

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
188
Curial y Guelfa.

cauallers, e com ells ho saberen foren tant contents, que aço fonch una marauella gran, e sis treballaren molt en fer los honors. Curial tantost vestint se be e molt enjoyat, atresi mesa la Festa apunt, saparella per anar als cauallers, e com la ora del dinar fos venguda, lo haraut torna e dixli que podia anar a dinar totora que li plagues. Perque Curial exint de la cambra e presa Festa per lo braç, ana a la cambra dels cauallers, on fonch reebut molt honorablement e ab gran alegria, e com ells lo veren tant bell e en tant gran punt, sen foren marauellats, e semblantment mirant la bellesa de Festa digueren: partit sia de qui mes ama, quius partira ous voldra partir. E don Pero Cornell dix:—Senyora, de present que yo sabi que aquest caualler menaua donzella en son conduyt, volguila demanar per la costuma del realme, e pens que haguera vanament treballat, e men fora tornat camus; e si per ventura la fortuna hagues ordonat que yous hagues guanyada, per ma fe vos haguerats molt perdut e haguerats fet mal cambi segons que veig; de que tots rieren. Ladonchs presa aygua a mans, se meteren a la taula e foren splendidament a gran marauella seruits.

34.

J

A eren prop Melu on lo torneig se deuia fer, e les gents hi venien de infinides parts, e los capitans ja hauien meses les sues banderes a quatre anglens del camp. Com ells stants axi a la taula, un haraut vench, lo qual entrant per lostal, demana si