41.
A reposauen los cauallers dels scuts negres, mas lo Duch Dorleans, qui era enamorat de Laquesis tant que nos veya, ne lo Comte de Poytieus, no dormiren aquella nit axi tost; ans acordaren que era mester que los cauallers dels scuts negres hauien esser abatuts, sino ells romanien enuergonyits per tots temps, e axi anaren per tots los aleuiaments pregant los cauallers que algun no portas scut negre, e axi fonch fet. Daqui auant lo Duch Dorleans hach trenta cauallers molt bons ab scuts verts e ales dor en los scuts, qui dell nos partissen, e lo Comte de Poytieus vint, axi mateix ab scuts verts e unes franges pintades e letres qui deyen: franges son. E acordaren anar junts e on que trobassen scut negre carregassen sobre aquell flanch. Sabuda per lo mati aquesta deliberacio, en manera que Bon Panser qui gran mati se ere leuat e era anat a les loges, ho sabe per ço que dals nos parlaua, e tornant corrent, ho denuncia al Rey e a la companyia tota, de que lo Rey salegra molt e sis feren tots los altres cauallers, mas Curial feya una festa tant gran que nos pot dir. Ladonchs lo Rey feu alçar un standart negre ab dues spases entrecroades e feu lo metre dauant la sua tenda per ço que los altres cauallers quil cercauen lo poguessen trobar, e axi vengueren tots en manera que foren poch apres del sol exit, vint e vuyt cauallers molt ben muntats tots ab scuts negres. Lo Comte de Foix ana vers aquella part tot sol e desfreçat, e feta reuerencia al Rey, lo suplica que fes sa
