merce quel acollis en la sua companyia. Lo Rey li respos que aquella jornada no ho faria per cosa del mon, mas que bes poria fer, que un altre jorn lou complauria. E encara li dix que ell era capita del un quarter del torneig e que no li venia be metres en altre companyia. Respos lo Comte:—Senyor, ja son desfetes aquexes ordonançes de capitanies, e no si seruara orde sino qui mills menara les mans, aquell sen portara la honor de la plaça, e vos senyor, tenits petita companyia pera tant com haurets a fer, car si res sabiets les empreses que son fetes contra vos, no refusariets proferta de caualler queus fo feta.—Comte, respos lo Rey, lo maior desig que yo he en lo mon es prouar e saber per experiencia quanta confiança pusch hauer en lo meu cors, e si so ho sere per combatre en liça altre caualler, o per entrar en batalla entre moltes gents o metrem a gran treball. Aquestes coses man menat aci; e dich vos que nom desplau sino que un caualler que yo conech no es aci, sino yo li faria conexer de mon cors contral seu que no ha fetes be moltes coses que ha meses en obra; empero si del cel sera ordonat e Deus me prestara la vida, a la proua sera mes. Ladonchs lo Comte li dix:—Lo Rey de França entrara en lo torneig huy e ab ell molts cauallers bons. Lo Rey respos:—Temps ha que no he hagut tan bona noua, e axi, Comte, tenits vostre cami e nons destorbets, empero guardats vos de dir qui som nosaltres en tot cas. E axi lo Comte sen ana ab dur cor, car certes tots temps volguera esser en aquesta companyia.
