donzella del scut negre no fos la pus bella de totes les de les loges, se fes auant, que aqui hauria qui loy faria conexer per força darmes. Aportaua aquest jorn Festa al coll una cadeneta dor, ab un scut petit negre penjant, lo qual li venia sobre lo pits squerra, tot entorn plen de diamants molt richs e perles molt grosses. Tota la gent sespanta e dien: aci haura gran batalla, car lo Duchs Dorleans e lo Comte de Poytieus los fara huy tal joch que pera tota lur vida los deura recordar. Lo Duch Dorleans trames per lo haraut e dix li:—Digues qui ta manat fer aquexa crida. Respos lo haraut:—Lo Caualler de les spases. Dix lo Duch:—digues li que Orleans diu que molt pus bella sens tota comparacio es Laquesis filla del Duch de Bauaria, e no solament que la del scut negre ans encara que totes les del mon, e axis prouara huy en esta plaça. E axi lo Duch Dorleans vench auant amb un standart vert e una ala dor, e tot hom pronustica que per ço com Laquesis era alamanya, feya aquella ala. Era aquest Duch pres nouellament de lamor de Laquesis, e era tan ences que no veya mes auant de ella, e era prous e molt bon caualler e ardit. E lo Comte de Poytieus qui venia ab ell axi mateix era molt bon caualler e forts. Lo Rey stant alt en les loges miraua la continença dels cauallers com venien, e com viu tots los cauallers dels scuts negres a una part ab son estandart, dix axi alt que molts ho hoyren:—Yom tench per dit que en aquells dels scuts negres romandra vuy la honor de la plaça, car molt venen en so de
