Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/233

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
213
Llibre segon.

marauellosos cauallers. Aportaua don Johan Martines de Luna en lescut deceplines dor, e cascu dels la sua deuisa segons los era stat vijares, molt marauellosament encaualcats, mills que los altres del torneig. Lo Duch Dorleans mira be vers aquella part del standart negre e dix:—Par me que molts sien aquells cauallers. E fonch li dit que be eran trenta e cinch, e que los burgunyons e los angleses deyen que si ayuda hauien mester demanant la a ells la porien hauer. Respos lo Duch:—En nom de Deu qui vencera los dels scuts vencera tot. Lo Rey feu mirar per tot e fonch li dit que tot hom hi ere, perque lo trompeta del Rey feu un toch e cascu dels cauallers pren la lança en la ma es met en punt de moure. Mas lo Rey Danglaterra trames a dir al Duch de Borgunya que miras que farian los dels scuts negres, e semblantment ho trames a dir al Duch de Bretanya, perque ells stigueren segurs. E mentre lo haraut deya al Caualler de les spases ço que lo Duch Dorleans li hauia dit de la bellesa de Laquesis, en acabant la derrera paraula, lo trompeta del Rey feu altre toch.

46.

L

OS standarts mouen e començen a ferir marauellosament, axi que los dels scuts negres tots justats e molt strets feriren als del Duch Dorleans e del Comte Poytieus, qui eren molta gent e senyaladament los cinquanta qui vengueren prop lestandart de la ala, tan poderosament, que del primer encontre nabateren molts e partiren los per mig en dues parts,