Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/240

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
220
Curial y Guelfa.

infinida e deyen; per cert Laquesis es la pus bella donzella de totes car lo caualler del falco ho ha dit; de que Festa cuyda morir denueja, e sobrada de ira jura fer a Curial altre desplaer que muntaria queucom mes que aquest que ell li hauia fet. E certes yo crech que les mes dones no saben regir los mouiments quels venen ab regnes, abans lo seu cor lança tantost defora lo odi que haura per ventura injustament concebut, e per aquesta raho sesdeue que al cas fuig les mes vegades loch de venjança. Ladonchs Curial se met per lo torneig molt ardidament, e axi com si en tot aquell dia no hagues res fet, comença a ferir tan frescament com si lauores començas.

51.

M

AS un Comte angles apellat Mossen de Salisberi, lo qual era de la persona molt gran, valeros e famos caualler, hauent vist ço que Curial hauia fet, fet abans lleuar Mossen de Claucestres e mig mort a la sua tenda trames, crida tots los cauallers qui en companyia del dit Claucestre eran venguts e, no relexant los seus propris, tots los amonesta que era necessari que lo caualler del falco aquell jorn fos abatut. Perque sens ferir se met per lo torneig, e tan cerca amunt e auall que ell viu lo caualler del falco qui feya armes deuant les lotges, e la sua strenuitat resplandia entre tots los cauallers. Perque Salisberi quil viu, corre contra ell e mes de cinquanta cauallers qui ab ell tots junts venen, e encontren a Curial dels pits dels caualls axi fort que per valent e per poderos