Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/241

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
221
Llibre segon.

que fos lo seu cauall li fonch forsat anar a la terra. Mas Curial trobant se a peu en mig de tanta gent, ab la spasa se defenia tan marauellosament que no era degu que lo seu colp no temes. Empero per molt que ell fes li leuaren lo cauall a força, el sen menaren, es treuallauen en apresonarlo. E sens falla aportat ho hagueren a efecte, si no fos un caualler qui crida lo Caualler de les spases dientli:—Sus, correts cuytadament al caualler del falco qui es apeu e deuant les loges lo volen apresonar. Perque lo Caualler deles spases ab un gran crit aiusta dels seus tants com pot, mou lestandart e ab la maior velocitat que pot, ences de rabiosa ira, a manera de leo famolent, romp aquella turma de gent, fan se fer loch e ab gran treball venen lla on Curial a peu combatia, lo qual en defensio de sa honor fins asi hauia fetes coses de recordança dignes. E un dells apellat Pere de Muncada, veent Salisberi en un gran e molt bell cauall, cuyta per ell e ab una lança grossa e molts forts que en la ma tenia, lo feri tan asprament que del cauall lo derroca les cames altes, e caigue be prop de Curial.

52.

C

URIAL que viu Mossen de Salisberi als peus, donali la ma e en un punt lo aiuda aleuar, e diuli:—No pensets queus he aiudat per vostre be, ans conue queus defenats, sino vos porets perdre cosa que cuants Reys ha en lo mon no laus porien tornar. Ladonchs li dona pel cap espessament terribles colps, axi que lo seu elm per bo que fos, nulls