Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/242

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
222
Curial y Guelfa.

temps fonch tan prouat. Exien ne purnes de foch e malmenaual axi fort que ia Salisberi no podia sostenir los durs e pesants colps que Curial li donaua, ans fonch constret aficar los genolls, e certes tot hom feu juyhi quel haguera mort sino fos lo Rey Danglaterra, qui cridant grans crits a aquella part vengue, e metentse per la pressa ab innumerable multitut de cauallers, fer en los cauallers dels scuts negres, e no obstant que tots junts fossen en aquell loch, certes no pogueren tant fer que Salisberi no fos deliurat. Empero tots temps lo seu cauall romas e per lo dit Pere de Muncada fonch donat a Curial, lo qual apres que fonch muntat veent lo Rey Danglaterra, e conexent lo per raho duna lança dor que aportaua sobre lelm, ana enuers dell e feril tan asprament sobrel cap que lo Rey no fonch bastant a tenir se dret, ans a fina força hach a abraçar lo coll del cauall. Mas Curial no arrestantse sobrell, fer altre angles tan poderosament que del cauall lo derroca. Lo Caualler de les spases axi com hauia en oy los franceses, amaua de tot son cor los angleses e axi mana que tots los cauallers dels scuts negres daquell loch se partissen, la qual cosa sentint lo Rey Danglaterra haguen molt gran plaer, e fonch molt desijos de saber qui era lo caualler. Perque mouent lestandart van sobre aquells del Duch de Burgunya, entre los quals hauia dos cauallers molt valents, lo un dels quals ere apellat lo Senyor de Sent Jordi, laltre, lo Senyor de Vergues. E com lo Caualler de les spases vees lo