Senyor de Vergues aportar una cota darmes feta tota a vergues vermelles e dor, les quals son armes del Rey Darago, mana a tots los seus que contra aquell degu no combates. E daltre part viu lo Senyor de Sant Jordi ab paraments blanchs e creus vermelles, e dix:—O com me fore mesclat ab aquests burgunyons e flamenchs sino fos les armes que porten; lexau los per amor de mi; anem contra los franceses! Perque Bon Panser ana al Senyor de Vergues e al de Sant Jordi qui companyons eren, els dix ço que lo Caualler deles spases hauia dit, la qual cosa oyda per ells meten les spases als foures e tiren se a una part e digueren:—A Bon Panser, digues a la honor de la caualleria de tot lo mon, ço es lo Caualler de les spases e a la sua noble companyia, que oyt ço que ell ha ordonat nosaltres exim del torneig pera vuy, que certes noy feriren colp. E axi tornaren atras e miraren que seria trametent a dir al Comte de Flandes que ells per res del mon no combatrian pus aquell jorn, lo qual jaent malalt en la sua tenda hauia comanada la sua gent al Duch de Burgunya. Certes no foren axi segurs los franceses, ans se meten entrells e feren adestre e a sinestre molt vigorosament, e qual caualler es aconseguit li es forçat caure de cauall e abraçar lo coll daquell, perque en poca dora foren coneguts esquiuats. Los burgunyons, qui contra los franceses aquell jorn se eren molt treballats, anaren al seu Duch e li digueren:—Senyor, los cauallers dels scuts negres han per cortesia lexat de combatre contre vostres
