gents pero fan als franceses gran dan. Es ver que nosaltres vuy los hauem molt infestats empero no deuem donar loch que altres los infesten. Manats ço queus plau que façam. Per que lo Duch va vers aquella part e viu los tots a una que feyen coses nulls temps vistes ne oydes, e dix:—Per ma fe no seria massa cortes qui treballas en toldre a aquests la honor que per força darmes en aquest jorn han guanyada. Perque acostantse al Caualler de les spases dix li:—Senyor caualler, yous prech que entre vos e aquesta gent nos façan huy pus armes. Lauors Curial sacosta al Rey qui be no ho hauia entes, e dixli ço que lo Duch deya per que lo Rey tantost saparta daquell loch. Eren ja passades vespres bona stona hauia, e tots los standarts se eren retrets que degu quasi no volia pus treballar, com lestandart de les espases ab tota la sua gent sen ana deuant les lotges e començaren a reposar se. Ladonchs los Senyors de Vergues e de Sent Jordi vengueren a ells e saludada tota la companyia, digueren:—Senyors, nosaltres no hauem pogut huy conexer qual de vosaltres es stat millor caualler, mas hauem vist que vos Senyor deles spases, aquesta jornada sots estat capita de tots, e per ço nosaltres si en enuig nous ve, vos pregam vullats acceptar nostra primera pregaria ço es que axi com sots tots justats, passat lo torneig per avuy, vos placia venir sopar e reposar a nostres tendes.
