53.
O Caualler deles spases los respos que entrells no hauia senyor ni maior car tots eren companyons e amichs, e que lo seu conuit acceptarian molt volenterosament si a ells fos possible, empero a present no podien, e axi quels haguessen per scusats. Ladonchs digueren los flamenchs que si a ells no era acceptable anar a les sues tendes ells irian a sopar ab ells a les lurs, sils venia en plaer, de que lo Caualler de les spases fonch molt content e axi stigueren sens que en lo torneig nos feya cosa alguna. Lo Rey de França volgue licenciar lo torneig pera aquell jorn, la qual cosa sentint lo Caualler de les spases, fa caualcar lo seu standart e cridant grans crits corregueren per la plaça amunt e auall, mas degu nos mogue contra ells, car tot hom era cansat e las, perque lo Rey de França veent aço mana que lo torneig hagues fi aquest jorn. E axi cascu sen va a son logis.
54.
O Rey de França sen entra en la vila, perque cascu cobra les sues donzelles, exceptat Curial, car la Reyna prega molt la donzella del scut negre que volgues romandre ab ella tant com lo torneig duraria. La donzella ho atorga, volent ho empero lo caualler del falco ab lo qual ella era, perque la Reyna trames fort cuytadament a ell per demanarlay, e tantost lay atorga. E axi la sen mena, e feya li portar dauant una copa dor cobertorada, e en lo cap hauia moltes perles grosses e pedres fines, la qual era atorgada per pris al millor caualler, e jatsia bona-
