Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/248

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
228
Curial y Guelfa.

Festa, lo de les spases qui es senyor?—Dix ella:—Yo nol viu anch sino de ir ença, ne als altres cauallers dels scuts negres, car entre ir e vuy vengueren tots, empero ell vench tot sol. Beus certifich que ell es senyor de tots los altres e axis mostra en totes les coses, e Curial li fa reuerencia de genoll.—A Verge Maria! dix lo Rey ¿e qui porra esser aquest caualler?—Certes, dix Festa, yo no ho se, mas crech que sia lo millor caualler del mon. Respos lo Rey:—En moltes maneres ho ha mostrat, e si Deus me do honor yo no crech que en lo mon tan noble companyia de cauallers hage; car certament entre ells no ha que triar, e pot se fer que hage maior, mas no millor, que tots arreu son tals que sens tota falla sera foll lo caualler qui presumira empendre ço que cualseuol daquests lexara.

57.

E

axi parlant de moltes coses los cauallers del torneig quis foren desarmats, vengueren al Rey e, feta li reuerencia, veren aqui la donzella dels scuts negres, e com sabessen ella hauer nom Festa tots començaren a riure, dients:—Certament millor festa e pus alegra es star prop vos que prop vostres cauallers, car per ma fe mal acostar se fa a ells en lo torneig.—En nom de Deu, dix Festa, tals son ells que pera liça e pera cambra son disposts, e yous promet que si ells açi fossen vos altaria be lur companyia tant com de altres quen vessets. James tota aquella vesprada nos parla sino dels cauallers dels scuts negres, e no ni hauia degu qui assaias a dir