Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/249

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
229
Llibre segon.

qual dells era lo millor; tant eren stats valents. Empero com lo Rey vees que tota la mes gent era cansada, no volgue que si torneias pus aquella setmana, fins lo diumenge apres venidor que tot hom haurie couinentment reposat, e axi fonch manat als Reys darmes e atots los harauts que ho denunciassen per tot. E axi soparen e hagueren molt plaer.

58.

A

PRES que hagueren sopat lo Rey trames a dir a la Reyna que vengues e menas Festa ab si. Perque la Reyna vench, e lo Rey pres a Festa per la ma, (9) on que vos siats no staran sens festa. Aqui dançaren e cantaren e feren molta alegria, e Festa cantaua axi be e mills que donzella que fos en lo mon. E com molt haguessen festeiat, Festa, alargant los ulls entre la gent, viu Melchior de Pando, lo qual tot lo dia hauia mirat lo torneig e no hauia conegut Curial, perque Festa li signa que callas e stigues segur. Empero com molt hagues stat, lleuant se empeus, sacosta a ell e li dix com Curial ere ab los cauallers dels scuts negres. E mostrant li lansenya del loch on eren aleuiats, li dix que sen anas vers aquella part e axi sen parti. Lo Rey e la Reyna e tots aquells senyors e senyores, licenciada tota la companyia, com ja fos gran part de la nit passada, sen anaren a dormir.

59.

E

N la forma que oyda hauets se partiren del torneig los cauallers dels scuts negres e feren la via de lurs tendes, los quals seguiren lo senyor de