e ell mes se en aquella del Rey Darago no sabent que sua fos, encara que ab tornes de molt no era tan bella com les altres.
62.
ota la gent parlaua daquells cauallers es marauellauen com sen eren axi anats sens dir res al Rey de França, empero pensant lo Rey que puys les tendes hauien lexades ells tornarien e lladonchs los poria conexer, dient entre si matex que certes no li scaparien axi. Festa no hauia desplaer per que sen eren anats, car ja sabia que no la lexarien alli ans vindrien per ella certament e per aço se confortaua molt. Melchior de Pando vench a ella e li demana sin sabia res e ella respos que no, mas ques tengues per dit que alli tornarien almenys per ella, cas que de les tendes no curassen. E mentre lo Rey se solaças en aquelles tendes e tots los cauallers les mirassen, la Duquessa de Bauiera e sa filla vengueren, be e molt notablement acompanyades. Vestia Laquesis una roba de seti ras carmesi brodada de ulls e de laços dor e portaua en la manega lo (10)..... e les letres tal com eren en la tenda que hauia donada a Curial. E com fos regoneguda tot hom dix: aquella roba e aquesta tenda tot es una cosa. Perque lo Rey feu venir a Laquesis, e li dix:—Laquesis, la vostra roba me fa creure que vos deuets conexer lo caualler de qui aquesta tenda es, e axius prech que vos me vullats dir son nom e tant com sapiats de sos fets. Laquesis li respos com aquell caualler hauia nom
