no li hauien. Perque axi fort della se enamora e sences, que altra cosa no oia ne veya, ne hauia be ne repos sino tant com ab la Guelfa staua. Era aquesta Guelfa molt sauia, e suau, e trempada en sos mouiments. E amant lo seu marit ultra mesura, ella dell sapodera e sensenyori, en tant que ell no feya ne ordenaua cosa alguna que primerament la Guelfa nou assabentas, e ella ab tanta discrecio se regia, que per lo marit era amada. No era empero complit lo segon any del seu maridatje, que al senyor sobrepres una gran febra, la qual succesiuament axi fort lo combate que tots los metges lo pronusticaren a mort, perque feu son testament, lo qual en presencia de tots los seus barons ordona. E volgue que la Guelfa ab marit o sens marit, fos senyora de Mila e apres dies della, fos de aquell o de aquells en qui a ella plauria peruengues, e axi ell viuint ho feu jurar a sos vassalls e passa daquesta vida. De la qual cosa la Guelfa dolor inextimable senti. Empero les lagremes donant loch a la longuesa del temps a menys planyer comença. Perque son frare lo Marques veent la joue, tendra, rica e cobeiada per molts, duptant se dalgun sinistre, la comença á sollicitar ab letres que li plagues venirsen en Monferrat colorant ab diuerses maneres de rahons la causa de la sua anada. La Guelfa que obedient era e amaua son germa sobre tota la sua felicitat, de present se mes en cami e sen ana a Monferrat a una ciutat apellada Alua on son germa era. La qual per lo germa fonch reebuda honorable-
