Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
5
Llibre primer.

dix:—Per ma fe anch no viu tan gentil creatura ne que tant me plagues. E replica:—E tu seras meu puys que a mi test donat, e ho series encara que a altre donat te fosses. E demanant li son nom, li respos hauer nom Curial. Perque tantost lo feu vestir e metre apunt, e dins la sua cambra, al seruey de la sua persona, per cambrer lo retench. Curial cresque en dies e en seny e en bellesa de la persona en tanta singularitat que, en comu prouerbi de la cort era caygut, que quant alguna grandissima bellesa corporal nomenar volien, nomenauen la de Curial. E axi mateix com Nostre Senyor Deu li hauia donada corporal bellesa, ab aquella ensemps li dona gracia de quants hulls lo veyen. Axi nol veya persona que dell no se namoras.

2.

E

N aquest mateix temps lo senyor de Mila, lo qual joue e gentil caualler era, hauia una germana molt bella apellada Andrea. E oynt la fama de la bellesa de la Guelfa, la que sens alguna comparacio traspassaua en aquell temps la bellesa de totes les donzelles de Ytalia, no obstant que minyona fos que enuides lo tretzen any aconseguia, se enamora della, e feu tractar que si al Marques de Monferrat fos acceptable, volenterosament li donaria la Andrea per muller, cas que ell la Guelfa donar li volgues. La qual cosa apres de lonch tractat hach compliment. Perque lo senyor de Mila trametent la Andrea reebe la Guelfa ab molt gran plaer e parechli molt mes bella que dit