e hagues trobat altre caualler dels seus quil seruis e li tengues companyia. Lo Rey no ho consenti, ans lo prega que sen tornas e li saludas la donzella molt, e axi lo Rey sen torna en son regne. Curial ana la via de Melu, e anant a les sues tendes troba en aquelles Melchior de Pando, lo qual li recomta noues de la Guelfa, empero no li porta letra alcuna; mas dix li com ella li hauia manat que seguis lo cami que ell hauia fet, es informas be de tot ço que li era esdeuengut. E que axi ho hauia fet e que sens falla ella hauria plaer de les letres que ell li hauie trameses. Mes auant li dix com la intencio de la senyora era que ell sestigues algun poch de temps en la cort del Rey de França, empero ques guardas si esser pogues que no sabessen les coses fetes per ell, en manera que a ell no fossen al present atribuides.
68.
URIAL hach molt gran plaer perque la Guelfa lo manaua aturar en França e dix a Melchior:—¿E de Festa que li plau que sia fet? Respos Melchior:—Yo la men menare. Lo Rey de França sen entra en Paris e feu pendre les tendes del Rey Darago, e mes los en la Esgleya de Sen Danis dient que no sabia de qui eren, empero que stiguessen alli ben guardades fins que aquells de qui eren los volguessen cobrar. Curial empero secretament se viu ab lo Senyor de Vergues e de Sant Jordi els intima com lo Rey Darago sen era anat els saludaua molt e prega lo Senyor de Vergues que li trametes la sua donzella a Melu. E
