mas en plorar sots fembra, y aqueix vici vos tol gran part de vostra virtut e honor. Respos Curial:—Ans vos dich que es virtut alegrarse ab los alegres e plorar ab los plorants; empero cas que axi fos com vos diets, yo noy poria aldre fer, car com a mi recorda quim trob luny de la senyora, certes cuyt perdre la vida, e ara que me a partir de vosaltres me par que lanima se parteix de mi.—Ara, dix lo prom, com se vulla sia, yom pens que la vostra aturada aci sera a vos honorable e profitosa e en aço la Guelfa ha vist molt be, car scrit es que no es algun propheta acceptable en la sua patria. E si vos be hi voliets pensar, Monferrat massa es streta cosa pera vos, segons ço que la Guelfa enten a fer e axi romanits a Deu. Solament vos prech queus vullats regir discretament, e no façats que aquella senyora se enfellonesca contra vos. Yous trametre tota vostra gent e la vostra desferra, e no dubtets de pendre cambis sobre mi car yols complire certament. Curial respos:—Senyor pare, sab Deu que tot lo meu desig es star prop la senyora afi que la pogues seruir en totes les coses que en plaer li venguessen, empero puys que a ella plau, yo noy puch als fer; yo stare alla on ella menara. Empero yous prech abdosos, que li vullats dir que no crega falses informacions, e que per sa merce nom faça proces dabsencia, ans si per ventura de mi alguna cosa li sera dita que en enuig li dege tornar, me vulla oyr auans de condampnar. E girant se a Festa dix:—Festa, germana mia, certes la mia sort
