Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/269

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
249
Llibre segon.

senyor de Vergues, los acostauen molt, en tant que per ventura molts hagueren assaiat ferli algun enuig si aquests no fossen, los quals encara foren causa que lo Duch de Borgunya qui souen e moltes vegades lo sen menaua a son hostal, lo fauoris el se acostas. E axi ho feya, es treballa que Curial volgues pendre ell e esser seu, empero Curial nulls temps si acorda.

75.

E

N aquesta manera anauen los fets e anaren per alguns mesos, dins los quals molts torneigs e juntes se feren en Paris. E com venia lo temps, Curial feya apares ques apartas en manera que algu no sabia res dell; e despuys venia desfreçat a la plaça e certament ell sen portaua lo pris cascuna vegada. Empero hom del mon no podia conexer ne saber qui ere; de que lo Rey e tota la cort eren marauellats. E axis gouernaua certament que sino Laquesis altre persona no sabia sos fets. La qual com un jorn de una gran festa ella fos hujada de dançar, e lo Rey la tengues a parlament e loas per causa molt a Curial, la desuergonyada fembra per donarse fauor dix al Rey:—Senyor, un secret vos voldria dir, car se quey trobarets gran plaer e hauets gran desig de saberlo. Dix lo Rey:—Digats mo donchs, yous en prech. Ella replica:—Ja ho haguera dit, sino tement me que sia sabut per altres persones e yo hi perdria molt, per queus suplich que puys vos haure dit sia vostra merce tenir ho secret. Lo Rey respos que si