faria. Senyor, torna a dir ella:—Vos desijats saber qui es lo caualler qui sen porta lo pris cascuna vegada del torneig e de les juntes; sapiats que es Curial: e faho tan secret que sino yo, a qui los joyells guanyats envia, no sab qui es lo guanyador. Respos lo Rey:—Tots temps pensi que era ell per dues rahons; una perque ell es lo pus valent caualler que al jorn de vuy sia en tota aquesta terra, altra perque quant les tals festes se fan, nulls temps lo veu hom. Era aquesta Laquesis molt treballada per les instancies grans que li feyen molts per via de matrimoni, en tant que sa mare, qui era molt tenguda a prop per lo Rey que donas sa filla per muller al Duch Dorleans, e a la mare plagues, la volia forçar ques fes aquell matrimoni. Empero Laquesis, postposada tota pahor, li responia que mort li podia donar, mas no marit. Empero Laquesis no volia tornar en Alamanya, si be la mare sen volia anar e cascun jorn ordonaua la manera de son cami.
76.
mentre que en aquest punt staua la cort atengue un caualler breto venint del Sant Sepulcre, lo qual era nomenat Bachier de Vilahir, en altre manera lo Sanglier de Vilahir, per ço com hauie les dents molt grans e axi mateix que deyen, que com era en batalla o era fello spumaua com si fos porch senglar. Era aquest caualler molt gran de la persona, terrible en son sguart e sens temperancia en sos mouiments, molt ergullos e de gran arrogan-
