Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/284

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
264
Curial y Guelfa.

mort. E daço hagueren la fortuna fauorable que abdosos hagueren un mateix sepulcre. Curial, cert es a tots, e si les pedres parlassen dirian esser fill de gentil home e de gentil linage, e com vos e yo. Primerament lo veem en gentil e fort noble stat; lo coneguem fauorit per Lemperador, e per los Reys e Duchs tengut en gran stima. Que sia caualler vull mo callar per ço que tan be ho sabets com yo, e per ventura no tan be, car yo, a qui coue mes lo fet, he cura de informarmen millor e pus plenerament; pero assats ne sabets, sius recordats quanta honor nos ha feta la sua caualleria Ay mesquina! que ara tremol em par que veia lo foch qui deuia cremar Cloto, germana mia maior! Empero ab laygua de la caualleria daquest lo apagam, e que lo senyor Duch, mon pare, me presentas a ell ab tot lo seu ducat, be ho sabets vos. E com Curial en un punt stigues torbat e no respongues, lo senyor Duch replica:—Curial, per vostra la men mene, tota via que vos la voldrets laus liurare. ¿E fare yo mentidor mon pare e rompre la sua ley e ordenança? No ho vulla Deu. Mes, que ab tota la feruor damor qui mencen, yo nom son hauda desonestament, ans he guardada vostra honor e la mia, e guardare mentre sia viua. Ne confiu encara tan poch en lo be que Deus ha mes en Curial, quem demanas ne prengues de mi, posat que yo ho consentis, cosa que a desonor me tornas. Vullam li be almenys, per los beneficis que dell hauem reebuts, e si som tan ingrats que no lin donem guardo, no