Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/285

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
265
Llibre segon.

ho oblidem, e si ho oblidam, no retam mal per be car seria diabolicalment usar. A la segona, e si Curial es ben volgut de la Guelfa, a mi plau e yo lin sent grat; car la Guelfa la criat, la fet home, el ha mes el soste en lo punt e estat en que es. E donchs ¿qui poria rependre Curial si vol be a la Guelfa? A la fe blasmel qui vulla, que no ho fare yo, maiorment que se la Guelfa esser una de les pus honestes dones del mon. Humanitat e virtut la han moguda a auançar aquest per sos merits. Nulls temps oy parlar a sauis ne folls desonestament dells, e pur encara que fos, no es interes meu ni he tan poch seny quen faça enquesta, al menys no es son marit. En la ma de Deu es lo fet dels matrimonis, ell lo donara a qui li sera plasent. Una sola cosam pensi que voldriets obiscir contra mi, ço es que fonch gentil home pobre. Yo nulls temps lo viu pobre ans fort rich e tots temps en real estat. E cas que fos ver, no men cur; la gentilesa ja la te, fall li donchs la heretat; mon pare lay ha proferta, e com lay hage donada, tant valdria e mes que ell. E si mon pare no hauia heretat valdria tant com Curial? Certes no, car Curial sens heretat val molt. Donchs com haura heretat mes valdria que altre, que en ma fe ja ho val. Les altres coses que hauets dites lex vidues de resposta. Daqui auant fets ne ço queus vendra en plaer, car nous en entench pus a enujar.