Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/286

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
266
Curial y Guelfa.

89.

A

QUESTA reposta torba molt la Duquessa, e replica:—Filla mia molt cara, per les tues paraules son feta certa de la tua disposicio, e conech certament que en moltes coses de les que mas dites has raho. Empero que ab Guismunda te vulles fer fort, en aquest cas erres molt. No negare que Guismunda no fos tal com tu dius, molt valerosa, sauia e de molta virtut, e les paraules que ella dix conech esser dites molt sauiament. Empero cert es a tots que ella ab Guiscart usa menys honestament e indiscreta, e per ço vench a la fi que sabs. Als ha mester la dona sens saber parlar: molt millor li fora no saber tant o al menys no confiar tant de son saber, car creent les dones que ab paraules sabran cobrir les sues errades, se alarguen a fer coses que si tal confiança no haguessen, cessarien. E daço no pus; tots temps te entench a complaure de ço quem has pregada. La pregaria es honesta e per ço que tot hom sab quens ha fets molts e grans plaers e honors, haure alguna color de entremetem en aquest fet, e axi com lo temps nos donara loch, nol lexare passar en va.

90.

J

A la Guelfa hauia entre oydes algunes paraules de la batalla deuia fer Curial e ab la maior ansia del mon speraua esser certificada plenerament, com a ella vengue un gentil home de Curial e li dix tot lo fet, de que la Guelfa senti dolor molt gran e li desplague molt per ço com hauia manat restar Curial en Paris.—¡Ay, trista yo, dix la Guelfa, e