cauallers era tan gran e tan stesa, que totes les gents hauien desig de veurels, senyaladament en tal stat. Los duchs e grans senyors cascus treballa en fauorir los seus, e ab la maior pompa e ufana que pogueren los menaren a la plaça. Curial e Aznar anaren sen drets al cadafal del Rey e feren li reuerencia, e feta semblantment reuerencia a la Reyna e als altres senyors e senyores, ab gran brogit de ministrers e trompetes anaren sen a la sua tenda la qual era rica en estrem. Les sues cotes darmes eren blanques ab creus de Sant Jordi. Daltre part lo Sanglier e Guillalmes de la Tor, no menys pomposos ne ab menor brogit venien, les sues cotes darmes vermelles e creus blanques. E Guillalmes de la Tor prega lo Duch de Bretanya quel fes caualler, e com lo Duch rebuias fer lo caualler en presencia del Rey, lo Rey li trames a manar que ho fes, e axi fonch fet caualler. E entraren axi los quatre cauallers, cascuns en ses propries tendes. Lo Rey donant principi a les cirimonies ques acostumen fer en tals jornades, trames tractadors de concordia e pau; mas lo Sanglier, al qual primerament anaren, spuma e dix que nols podia donar pau sino la mort. E finalment los uns ne los altres no hauien desig sino de menar les mans, per que tornaren al Rey ab la resposta. Tantost lo Rey los feu pendre jurament sobre la creu e los Euangelis, que no tenien conjurs ne altres arguments a adjutoris alguns sino solament les armes desusdites. E mentre en aço estauen, un frare me-
