Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/301

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
281
Llibre segon.

nor lo qual dien que era home de molt santa vida e de la casa Real de França, com fos en Angers e oys parlar daquesta batalla, correch e vench a Paris en aquell cas que ja los cauallers deuien exir dels tendellos per combatre, e ab cor impacient e grans crits dix al Rey:—Est infel o que es ço que fas per quet constitueix enemich de Deu venint contra la sua ley, la qual prohibeix aquestes follies? Digues, senyor, aquests cauallers combaten contra moros per mantenir la ley de Jesu-Christ, o volen matar Erodes son enemich, o que es aço? Los Duchs e senyors digueren al frare que callas, que aquest fet se pertanyia a cauallers e no a frares. E no obstant quel frare tots temps cridas pus fort e no volgues callar, tant fonch lo brogit quels senyors feren, que el frare no fonch oyt, ans a empentes lo gitaren daquell loch per lo destorb que donaua en ço que volien ques fes, car en altra manera li hagueren feta molta honor axi com a aquell qui la merexia molt be. Lo jorn crexia e vets venir altre destorb, ço es una donzella caminant molt ben acompanyada, la qual feu suplicar al Rey que li otorgas licencia que pogues veure Curial abans de la batalla. Lo Rey demana qui era, e fonch li respost que Festa, de que lo Rey hach molt gran plaer e feu exir Curial de la tenda. E acostas a un angle de la liça, e com viu Festa alegras molt. Empero Festa, comtades a ell saluts de Monferrat, quasi plorant li dix:—Curial, en altre abit e ab altres vestedures vos volguera hauer trobat.—