manera lo torba que Guillalmes ja no sabia quiny partit se prengues, car ni una defensio ne altra no li valien contra aquell lamp de caualleria, car certes lo seu ferir no era del caualler, mes de tempesta gran. E tant lo feri sobrel cap que Guillalmes començas a vagueiar, la qual cosa sentint Aznar retench en si e nol volgue pus seguir en aquell cas, mas giras enuers los altres e viu que feyen mortal batalla, es donauen terribles colps e que lo Sanglier ja no feria axi fort com Curial, car Curial qui solia esser defenedor ere ja requiridor, e lo Sanglier cercaua defensions. E si al Rey fos stat vist be staua lo fet per toldre la questio, car ja ni hauia de penedits perque tant hauien parlat. Lo Sanglier fa loch es aparta dels colps de Curial; laltrel segueix el combat ab gran esforç; lo Sanglier cansa e fall li ale, en tant que ja no podia repolsar. Ab tot axo a Aznar fonch vijares que aquest fet duras molt e acostant se volgue aiudar a Curial, alçant la hatxa per ferir lo Sanglier, mas Curial crida grans crits:—Lexats lo, que yous faç segur que per aquesta batalla no seura primer en la taula de Perusa. Ladonchs Curial se mou pus fort e mostra ço que pot fer, car tot lo jorn se era staluiat. Lo Sanglier rodaua e tornaua atras, e anuides podia alçar los braços per parar la hatxa, car los colps que hauia reebuts eren tals e tants que ja no podia ferir, e poch a poch retraentse sacostaua a un angle del camp per veure si alli trobaria algun remey. E com se vees ja molt prop de la liça, tornant atras molt cuytadament se mes en aquell
