raco, empero al entrar cuyda caure despatles, e caygut fora certament si lo palench nol hagues tengut per detras. Perque Aznar vist que Curial no hauia mester aiuda, girars vers lo seu e viu lo que reposaua sobre la hatxa, e ana contre ell, e Guillalmes, be que fos cansat e las, sedreça contra ell per ferirlo e, a manera de un ca rabios desijant morir, se lexa anar contre Aznar. Mas no fonch res son fet, car apres de pochs colps Aznar lo abraça, el tempesteia tan terriblement, quel mes per terra e jague axi estes que no feya alguna defensio ni podia tornar ale ans se ofegaua, tant staua embafat. Aznar qui li staua desus li leu la cara del bacinet, e li dix:—¿Guillalmes, vols combatre pus? Ell respos:—Hoc; mas no mogue peu ne ma, per que Aznar li dix:—Ret te a mi. Respos:—No vull. Replica Aznar:—¿E no veus tu quet pusch alciure? Respos Guillalmes:—Fes ço que pusques, que la jornada es tua, mas yo nom retre james.
105.
O Rey mana als feels ques metessen entre los cauallers e nols lexassen pus combatre, e davalla del cadafal molt cuytadament e ana a Aznar e mana li que no combates pus. E anant als altres qui ja eren venguts al estrem de la batalla, dix a Curial:—Yous prech que per honor mia cesse aquesta batalla. Curial se tench en si e cessa de combatre. Mas lo Sanglier en aquell punt, segons costuma de tots los franceses, que com los feels se meten en mig tornen pus braus e mostren que les desplau molt ço que los
