feels fan, en aquell punt isque del angle e crida grans crits al Rey:—Mossenyor, no mo hauiets vos axi promes, per que donchs me procurats tanta desonor? Car mes me val la mort que la vida. ¿Volets me vos matar, ja que mon aduersari no pot? E dient aquestes paraules e manera de foll ana contra Curial per donarli un colp despasa, car la hatxa li era cayguda, mas Curial lo ahurta e abraça, e tot hom pronustica quel haguera mes per terra si lo Rey no fos quel prega molt quel lexas. E ja Curial lo lexaua, mas lo Sanglier ladonchs sesforçaua mes, es aferraua ab ell e crech que fora caygut si ab ell nos fos aferrat. Perque Curial dix:—Senyor, yous suplich queus lunyets e lexats me castigar aquest foll, lo qual ya staria segur si vos açi no fossets. Los feels hauien tots que fer en tenir lo Sanglier, car Curial nos mouia, perque lo Rey enujantse daquells mouiments no sauis, dix:—Certes, Sanglier, vos hauets poch seny e les coses que fets no son obres de caualler. E mana als feels que traguessen del camp lo Sanglier de son companyo, e lo Rey despuys pres los altres dos cauallers e mes se en mig dells e traguels del camp ab la maior honor que a ell fonch possible. Empero hagueren un poch a trigar al exir del camp, car lo Sanglier ni son companyo nos podien moure de cansament, e abans los hagueren de desarmar que moures poguessen.
