talla. Lo dit Rey Carles empero no comparegue ne satisfeu a la sua honor; e aço no era ne fonch amagat al dit Dant, car encara atots los orbs fonch assats notori. E daço no pus, car fonch massa notori en aquell temps per tot lo mon, e durara tant com lo mon haura durada; e axi tornare a la materia de la qual me son un poch lunyat, car daço nos pertany en aquest libre parlar pus.
116.
URIAL torna en Paris on hauia lexats los seus ancians cauallers, continuant tots temps la festa quels hauia començada a fer, de que los cauallers eren tant contents que mes no podien. E veyen lo tan fauorit e honrat, que lo Marques de Monferrat fora ben content de la meytat. E com lo Rey de França sabe, no certes empero per Curial, com hauia partit ab Aznar, jal tengue per millor caualler, e axi mateix honors moltes li feu mes que no hauia fet e preciosos dons li dona. Nos parlaua sino de Curial; tots jorns crexia la sua honor la qual cosa los ancians veyen be e, jatsia mostrassen hauer ne plaer, tota via lo volgueran veure mort, desonrat e abatut. Vets quina macipa es la mesquina enueia, que quanta mes honor li farets mes vos auorrira e desijara que laiats dan. Dins aquest temps lo Rey de França torna a parlar lo matrimoni de Laquesis e del Duch Dorleans, lo qual moltes vegades era stat mogut, e, com Laquesis noy volgues donar loch, fonch li dit que si Curial nos lunyaua per algun temps de
